22 juin 2008
Francès
per Alain Verjat
Ils marchaient lentement. Le plus grand, un homme à barbe grise, les pommettes un peu rouges, était élégamment vêtu; l’autre était maigre, mal rasé, on aurait dit qu’il relevait de maladie. Ils étaient absorbés par leur conversation et le plus grand s’arrêtait de temps en temps et passait sa main dans sa barbe comme quelqu’un qui veut peser ses mots.
- Dans la vie, on n’a pas le temps de tout faire. On rit, on pleure, on s’amuse et on s’ennuie, et on n’est pas plus tôt nés qu’il faut se préparer à mourir. Si les bébés pleurent, c’est parce qu’ils savent…
-Ils savent quoi?
-Ils savent que l’odeur qu’ils sentent est celle de la mort… Après, on s’habitue…

Publié General | Aucun commentaire »
11 mai 2008
Italià
Per Nicola Ruggiero
Camminavano poco a poco. Il più alto era un uomo solenne, ben vestito, dalla barba grigia e dalle guance un po’ vermiglie; l’altro, magro, non rasato, aveva l’aspetto di uno appena rimessosi in sesto da una malattia. Erano assorbiti nella conversazione e il più alto dei due si fermava di tanto in tanto e si accarezzava la barba, quasi volesse soppesare per bene le parole.
- Nella vita non si ha il tempo per tutto. Ridere e piangere, divertirsi e annoiarsi… e appena nati già ci si deve preparare a morire. Perché i gemiti dei lattanti indicano chiaramente che essi lo sentono.
-Cosa sentono?
-L’odore sparso della morte… Un po’ più tardi ci si abitua…
_____________________
Locució per Davidevox

Publié General | Aucun commentaire »
11 mai 2008
Occità
Per Jean-Marc Leclercq
Que caminavam a plasèr. Lo mei grand èra un òme solemne, vestit de plan, dab la barba grisa e las gautas drin arrojas, l’aute, magre, pas rasat, que semblava tot escàs sortit d’ua malautia. Qu’èran empensats hens la lora pròsa e lo mei grand que s’estancava a còps entà’s passar la man a la barba com se’s volèva pesar los mots.
– Hens la vita n’i a pas temps entà tot. S’arríser e plorar, divertí’s e s’avejar … au moment de nèisher que’t cau dejà aprestí’s de morir. Las envejas de plorar deus nenòts que son pr’amor qu’ac sentisson.
– De qué sentisson ?
– L’aulor espandida de la mòrt … Mei tard òm s’i acostuma …
_________________
Publié General | Aucun commentaire »
11 mai 2008
Castellà
Per Xurri
Caminaban despacio. El más alto era un hombre solemne, bien vestido, con barba gris y pómulos algo enrojecidos; el otro, flaco, sin afeitar, parecía que acabase de salir de alguna enfermedad. Estaban abstraídos en la conversación, y el más alto se detenía de vez en cuando y se pasaba la mano por la barba, como si quisiera sopesar bien las palabras.
-En la vida no hay tiempo para todo. Reír y llorar, divertirse y abatirse… y en el punto de nacer ya tienes que prepararte para morir. Porque las ganas de llorar que tienen las criaturas de pañales es porque ya lo sienten.
-¿ya sienten qué?
- El olor de muerte que hay por todas partes… Después uno se acostumbra…
_________________
Publié General | Aucun commentaire »
11 mai 2008
Gal·lès
Per Hilary Chapman
Cerddent yn araf. Gŵr dwys a difrifol oedd y talaf ohonynt, wedi’i wisgo’n drwsiadus,
ac â barf lwyd a bochau cochion ganddo; edrychai’r llall, un main, heb eillio,
fel petai’n ymadfer wedi salwch. Roeddynt ar ganol sgwrs ac o bryd i’w gilydd
byddai’r gŵr tal yn aros gan dynnu ei law dros ei farf fel petai am bwyso’i
eiriau’n ofalus.
-Mewn bywyd prif fod amser i bopeth. Chwerthin a chrio, cael hwyl a gwagswmera …
ac ar union ddiwrnod eich geni rhaid ichi ymbaratoi i farw. Welwch chi,
mae babanod yn eu clytiau am grio oherwydd maen nhw’n ei glywed yn barod.
-Yn clywed beth yn barod?
-Aroglau angau sydd o’n cwmpas ni ym mhobman… Mae dyn yn dod i arfer ag e ymhen amser…
____________________
Publié General | Aucun commentaire »
4 mai 2008
Esperanto
Per Ferriol Macip
Ili marŝis malrapide. Tiu plej alta estis solena viro, eleganta, kies barbo estis griza
kaj vangoj ruĝetaj; tiu alia, maldika, nerazita, kies aspekto kvazaŭ ĵus resaniĝanta.
Ili estis absorbiĝintaj en la konversacio kaj tiu plej alta haltis de tempo al tempo
kaj karesis sian barbon kvazaŭ se li volus bone mezuri la dirotajn vortojn,
-Oni ne havas tempon por ĉion fari en la vivo. Ridi kaj plori, amuziĝi kaj
malamuziĝi… ĵus naskiĝinte oni devas ekpretiĝi por mortiĝo.
Ĉar la ploremo de la beboj klare montras ke tion ili sentas.
-Kion ili sentas?
-La disa flaro de la morto… Iom pli poste oni alkutimiĝas al ĝi..
______________________

Publié General | Aucun commentaire »
4 mai 2008
.jpg)
Benvinguts al podcast Traduccions, l’espai podcast del projecte Transformacions.
Trobareu aquí traduccions del text base, de Mercè Rodoreda a diverses llengües, juntament amb les versions àudio corresponents, en format mp3.
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l’altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d’una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s’aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules.
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se… i en el punt de néixer ja t’has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L’olor que hi ha escampada de la mort… Després un s’hi avesa…
Mercè Rodoreda. “El mar”, dins La meva Cristina i altres contes
Us convidem a gaudir de la poètica del text i la veu d’aquestes versions del text de referència i us convidem a visitar el blog Transformacions animant-vos a participar-hi activament, bé sigui amb la vostra pròpia transformació o bé amb algun comentari a alguna de les transformacions realitzades.
L’equip de coordinadors de Transformacions
______________________________________

Publié General | Aucun commentaire »