Archive pour mai 2008

Italià

Dimanche 11 mai 2008


Italià

Per Nicola Ruggiero

Camminavano poco a poco. Il più alto era un uomo solenne, ben vestito, dalla barba grigia e dalle guance un po’ vermiglie; l’altro, magro, non rasato, aveva l’aspetto di uno appena rimessosi in sesto da una malattia. Erano assorbiti nella conversazione e il più alto dei due si fermava di tanto in tanto e si accarezzava la barba, quasi volesse soppesare per bene le parole.

- Nella vita non si ha il tempo per tutto. Ridere e piangere, divertirsi e annoiarsi… e appena nati già ci si deve preparare a morire. Perché i gemiti dei lattanti indicano chiaramente che essi lo sentono.

-Cosa sentono?

-L’odore sparso della morte… Un po’ più tardi ci si abitua…

_____________________

Locució per Davidevox

Podcast

Occità

Dimanche 11 mai 2008

Occità

Per Jean-Marc Leclercq

Que caminavam a plasèr. Lo mei grand èra un òme solemne, vestit de plan, dab la barba grisa e las gautas drin arrojas, l’aute, magre, pas rasat, que semblava tot escàs sortit d’ua malautia. Qu’èran empensats hens la lora pròsa e lo mei grand que s’estancava a còps entà’s passar la man a la barba com se’s volèva pesar los mots.

– Hens la vita n’i a pas temps entà tot. S’arríser e plorar, divertí’s e s’avejar … au moment de nèisher que’t cau dejà aprestí’s de morir. Las envejas de plorar deus nenòts que son pr’amor qu’ac sentisson.

– De qué sentisson ?

– L’aulor espandida de la mòrt … Mei tard òm s’i acostuma …

_________________

Castellà

Dimanche 11 mai 2008

Castellà

Per Xurri

Caminaban despacio. El más alto era un hombre solemne, bien vestido, con barba gris y pómulos algo enrojecidos; el otro, flaco, sin afeitar, parecía que acabase de salir de alguna enfermedad. Estaban abstraídos en la conversación, y el más alto se detenía de vez en cuando y se pasaba la mano por la barba, como si quisiera sopesar bien las palabras.

-En la vida no hay tiempo para todo. Reír y llorar, divertirse y abatirse… y en el punto de nacer ya tienes que prepararte para morir. Porque las ganas de llorar que tienen las criaturas de pañales es porque ya lo sienten.

-¿ya sienten qué?

- El olor de muerte que hay por todas partes… Después uno se acostumbra…

_________________

Gal·lès

Dimanche 11 mai 2008

Gal·lès

Per Hilary Chapman

Cerddent yn araf. Gŵr dwys a difrifol oedd y talaf ohonynt, wedi’i wisgo’n drwsiadus,
ac â barf lwyd a bochau cochion ganddo; edrychai’r llall, un main, heb eillio,
fel petai’n ymadfer wedi salwch. Roeddynt ar ganol sgwrs ac o bryd i’w gilydd
byddai’r gŵr tal yn aros gan dynnu ei law dros ei farf fel petai am bwyso’i
eiriau’n ofalus.

-Mewn bywyd prif fod amser i bopeth. Chwerthin a chrio, cael hwyl a gwagswmera …
ac ar union ddiwrnod eich geni rhaid ichi ymbaratoi i farw. Welwch chi,
mae babanod yn eu clytiau am grio oherwydd maen nhw’n ei glywed yn barod.

-Yn clywed beth yn barod?

-Aroglau angau sydd o’n cwmpas ni ym mhobman… Mae dyn yn dod i arfer ag e ymhen amser…

____________________

Esperanto

Dimanche 4 mai 2008

Esperanto

Per Ferriol Macip

Ili marŝis malrapide. Tiu plej alta estis solena viro, eleganta, kies barbo estis griza
kaj vangoj ruĝetaj; tiu alia, maldika, nerazita, kies aspekto kvazaŭ ĵus resaniĝanta.
Ili estis absorbiĝintaj en la konversacio kaj tiu plej alta haltis de tempo al tempo
kaj karesis sian barbon kvazaŭ se li volus bone mezuri la dirotajn vortojn,

-Oni ne havas tempon por ĉion fari en la vivo. Ridi kaj plori, amuziĝi kaj
malamuziĝi… ĵus naskiĝinte oni devas ekpretiĝi por mortiĝo.
Ĉar la ploremo de la beboj klare montras ke tion ili sentas.

-Kion ili sentas?

-La disa flaro de la morto… Iom pli poste oni alkutimiĝas al ĝi..

______________________

Podcast

Benvinguts al podcast Traduccions !

Dimanche 4 mai 2008

 Benvinguts al podcast Traduccions, l’espai podcast del projecte Transformacions.

Trobareu aquí traduccions del text base, de Mercè Rodoreda a diverses llengües, juntament amb les versions àudio corresponents, en format mp3.

Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l’altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d’una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s’aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules.
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se… i en el punt de néixer ja t’has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L’olor que hi ha escampada de la mort… Després un s’hi avesa…

Mercè Rodoreda. “El mar”, dins La meva Cristina i altres contes

Us convidem a gaudir de la poètica del text i la veu d’aquestes versions del text  de referència i  us  convidem a visitar el blog Transformacions  animant-vos a participar-hi activament, bé sigui amb la vostra pròpia transformació o bé amb algun comentari a alguna de les transformacions realitzades.

L’equip de coordinadors de Transformacions

______________________________________

Podcast